Per casualitats de la vida, aquest any he tingut l’oportunitat d’assistir al World Economic Forum de Davos. Les meves expectatives sobre el que hi trobaria no eren altes, a tenor dels inputs rebuts de les cimeres anteriors, però  l’experiència de viure-ho en primera persona, he de reconèixer que em seduïa enormement.

La primera impressió va ser estranya. Desenes de persones encorbatades i elegants fent cua per acreditar-se, passant per rigorosos controls de seguretat. Fora, més de mig metre de neu, cosa que obligava a, especialment les dones, fer un canvi de calçat en entrar al recinte.

Un cop dins del Congress Centre (el recinte on tenia lloc el 80% de l’activitat del fòrum) la diversitat cultural (malgrat haver una clara majoria d’assistents occidentals) era evident.
La quantitat de sessions  per dia era enorme, la qual cosa obligava a fer una prèvia selecció de les que volies presenciar. Jo portava la meva feta i això em va permetre entrar en matèria ràpidament.

I entrant en matèria precisament, és quan vaig començar a prendre consciència d’una cara de Davos fins llavors del tot desconeguda per a mi.

I és que, més enllà de les discussions sobre el futur de la zona euro, del capitalisme i del model occidental en general, Davos té una altra vessant que, donada la poca cobertura que d’ella en fan els mitjans de comunicació, sembla passar desapercebuda. I  jo la volia compartir amb vosaltres.

A Davos, doncs, i contra tot “pronòstic personal”, hi vaig trobar talent, creativitat i il•lusió focalitzada en la construcció d’un món millor.

Allà vaig tenir l’oportunitat de compartir àpat (emmarcat dins una sessió de treball) amb joves pertanyents a Global Shapers Community , una  organització la visió de la qual es construir un món inclusiu i pacífic. El nivell era alt, però el més interessant de la sessió va ser que les taules eren compartides pels global shapers i personalitats dins el món de l’empresa i la política (i algun “intrús” més que com jo, no pertanyia ni a un grup ni a un altre…). Entre tots, vàrem debatre sobre els nous valors dels joves d’avui dia i sobre quins canvis s’havien de produir per a, entre d’altres coses, reduir la seva desafecció en diferents àmbits (des de l’institucional fins a l’empresarial). Un àpat sens dubte interessantíssim.

També vaig tenir la sort de participar en una simulació , de la mà d’ACNUR i Red Cross,  en la qual et feien viure en primera persona la barbàrie que suposen els camps de refugiats. Una experiència colpidora i que, sens dubte, no oblidaré mai.

Especial il•lusió em va fer conèixer i conversar amb el català Enric Sala , un jove Explorer-in-Residence del National Geographic, biòleg marí i creador del projecte Mares Pristinos que impulsa la creació d’àrees protegides en els mars, equivalents als parcs nacionals en els continents

Colpidora experiència també veure el documental Women, War and Peace  i escoltar posteriorment a la recent Premi Nobel de la Pau Leymah Gbowee , exposant com les dones en determinats països del món intenten sortir de la penombra de la violència i comencen a jugar un paper crucial com a generadores de pau en diversos organismes internacionals.

I moltes més experiències que us podria explicar… Experiències que sens dubte, m’han deixat un bon record de Davos. L’any vinent dubto que hi pugui tornar a anar… Per aquest motiu,  des d’aquí, seguiré escoltant i llegint les mateixes notícies de sempre. Una cosa, però, haurà canviat:  ara sabré que en aquell poblet dels alps Suïssos, on es reuneixen cada any els suposadament poderosos, hi ha talent que vetlla perquè  un món millor sigui possible.