Experiència Assumpta Vidal

Quina emoció! Quina il·lusió! això marxa, això va be!!!!

Son els sentiments que omplen el meu cap quan ahir, després de llegir l’article sobre BAC a La Vanguardia, i en el meu tarannà habitual de seguiment del Àgora – us confesso que soc AgorAdicta – vaig anar veient les noves incorporacions a BAC, els seus comentaris valorant el que es BarcelonActua, els seus elogis pel que fem, la seva implicació immediata oferint els seus serveis o ajuda… família, no em digueu que no us vàreu emocionar!!! i anant Àgora avall mes nous BAC’s trobava, això promet!!!

Allà m’hagués quedat enganxada donant la benvinguda als nous amics… Però les obligacions familiars manen en una data tant assenyalada com el 31 de desembre i tot tancant el meu portàtil vaig anar a compartir una trobada familiar, on nomes arribar em van rebre dient: “Caram, avui BarcelonActua a La Vanguardia…” (….seguim anant bé, es important que la família estigui sensibilitzada amb el que faig, a veure si en surt algun nou soci…..)

Al llarg de la vetllada, entre anècdotes familiars i el fons d’algun programa de televisió, m’anaven arribant al cap imatges de les meves experiències amb BAC, les festives, les solidaries, les mes dures, les anècdotes, les reunions … totes elles amb el denominador comú de l’alegria que em proporciona estar i compartir coses amb els BAC’s… sense oblidar que l’esforç, el convenciment i la perseverança en el que creiem i fem es de fet el pilar que genera aquesta il·lusió i aquesta alegria que surt de ben endins.

I mentre compartia un sopar de pica-pica em passaven imatges d’aquelles persones que he anat coneixent als sopars dels Dijous al Raval, on serien en aquells moments? Es ben cert que tothom viu el que li toca viure, i no tinc cap dubte que jo estava on havia d’estar.

Eren quasi les dues del mati del recent estrenat 1 de gener de 2014, que ja a casa i altre cop davant la pantalla de l’Àgora, seguia trobant nous BAC’s, això es fantàstic!! La gent es solidaria, però moltes vegades ho som de cap i de cor, que no pas d’acció. Ens costa això de… “vinga va, fem-ho!”… i fer-ho. Quantissimes vegades ens hem dit: “hauria de … voldria….etc..” i tots sabem que la majoria de les vegades no fem res. Per això, aquest allau de noves incorporacions reals, amb els seus comentaris, propostes, felicitacions pel que som i fem, m’ha omplert d’alegria… Això va be!!!

Be família, ja som al 2014, i demà 2 de gener suposo la vida seguirà amb la normalitat de cadascú…. però estem alerta amb BAC perquè la seva normalitat no serà la mateixa. Molt bon any a tots i ens veiem al Àgora!!!….

Assumpta Vidal

Perdó, m’havia oblidat una cosa:

Estimats Reis d’Orient, us demano un regal molt especial, podeu portar-nos nous socis a BAC? (ja us diré si m’han fet cas….)