Experiència Montserrat Mas

“Aquesta família que dia a dia creix només es planteja un fet: ajudar, compartir, donar, rebre, acompanyar…”

“Avui pensava en la gran labor que de forma discreta, però amb una gran força anava calant en el cor de molta bona gent.

Quan comences una labor d’aquesta envergadura, no saps mai com funcionarà. Dependrà  de fer bé les coses i, sobretot, que es vagin acostant gent que com tu, veus les necessitats de tot el mon que ens envolta i que a nivell públic i oficial no poden, no saben , no arriben.

Però aquesta família que dia a dia creix, només es planteja un fet: ajudar, compartir, donar, escoltar, acompanyar…” A vegades, pensem que nosaltres no tenim la capacitat de fer gaire cosa, però és un error. Sols, evidentment, podem fer poquet, però junts podem moure la gran muntanya que en aquests moments a tots ens toca viure. La crisis, la soledat, la pèrdua de coses materials, la pèrdua del estatus social.

Aquesta família té alguna cosa que altres no tenen. Hi ha gent gran, gent  jove, infants. Podem ensenyar als nostres petits, que compartir es tant gran com rebre. Això no ho reps moltes vegades a l’escola, però si que els ho podem transmetre nosaltres que som els pares, germans o familiars.Donar quan tu ja no tens, és el millor regal que pots oferir. No cal que tot sigui a nivell material, perquè això seria el més fàcil. Donar part del teu temps, donar escalfor , donar suport, donar acolliment, donar esperança , fer companyia, acompanyar als malalts a fer gestions etc. Això si que és GRAN. Crec que aquest és el tresor que té BAC i tots els seus components.”