Fem barris

 Ruta Barceloneta. Visita guiada per  Narcís Fradera

 

 

 

 

 

 

 

Una visió diferent de la Barceloneta

Visita guiada per Narcís Fradera

Data: 27 de novembre 2012

 

Àlbum fotogràfic: http://www.flickr.com/photos/barcelonactua/sets/72157632962567058/show/

 

Objectius de la ruta:

Conèixer el barri de la Barceloneta.

Saber on són els elements més característics del barri.

Entendre l’evolució i els canvis urbanístics.

Descobrir les diferents modificacions que han sofert els carrers, les cases, places, edificis, parcs i espais en general.

Identificar elements propis del barri.

Descobrir edificis, llocs i racons típics, mercat, centre cívic, biblioteca, places i carrers importants, escoles i instituts, parcs i jardins, monuments i escultures,  botigues i establiments, etc.

Saber relacionar el que es descobreix amb el que se sap.

Conèixer personatges importants relacionats amb el barri.

 

 

PROCEDIMENTS

 

Observar, mirar, buscar, investigar, descobrir i escoltar les explicacions orals i comentaris que es faran al llarg de l’itinerari.

Observar elements propis del barri que el diferencien d’altres.

 

 

Referents històrics

 

L’any 1718 el capità general Marquès de Castel Rodrigo ordenà la creació d’un barri destinat a allotjar els barcelonins, que en ser enderrocats al 1714 bona part del barri de Ribera havien perdut el seu habitatge.

Entre 1718 i 1758, quan encara no s’havien enderrocat les muralles, la població de Barcelona es dobla i Barcelona patia una densitat asiàtica.

El capità General, Marquès de la Mina  reprèn el projecte a inicis del 1750, i va triar el “barrio de la Playa”, fora de muralles, tenint en compte que on en Cerdà projectà l’Eixample estava prohibit construir.

La responsabilitat tècnica va recaure en Pedro Martin Cermeño Comandant general d’Enginyers Militars, que ho va calcular tot en vares de Burgos. Una vara equivalia a85 cm

La Barceloneta es construirà a partir del 3 de febrer de 1753 en part en l’antiga illa de Maians, en unes 71 hectàrees , d’un sorral guanyat al mar i fora muralles.

Es construirà en un estil propi de l’urbanisme barroc, amb cases de dues plantes i amb angles de 90º. La Barceloneta segons, Lluís Permanyer és un del millors exemples de l’urbanisme barroc que queda dempeus a Europa,

Les  cases eren de propietat. Eren baixetes per exigències de la Ciutadella. La superfície de 8.40 X7.65 m2., de planta i pis, la part central amb 4 finestres, balcó, frontó, cornisa, cobertura a dos aigües, i les façanes pintades de vermell tirant a rosat.

La primera casa construïda ho fou al carrer de la Maquinista/ Pj Borbó. L’any 1759 trobem enllestides 329 cases on hi vivien 1500 persones. Era un barri molt ventilat amb vistes al mar. A partir de 1782 la Barceloneta es va ampliar mirant cap al sud.

Ja en el segle XIX s’hi van anar instal·lant industries con la del Gas l’any 1843, enderrocada l’any 1989, amb una torre de l’aigua de l’any 1905 i la fàbrica la nou Vulcano, la Maquinista de  l‘any 1845,

L’any 1834 es va instal·lar una plaça de toros que va estar activa fins l’any 1954. I el Mercat l’any 1873. Els xiringuitos es van enderrocar l’any 1994.

L’any 1838 el capità General Baró de Meer, va permetre enlairar la 3a planta i es van dividir les cases en planta baixa i 1r pis. Posteriorment cada planta va ser dividida per la meitat. D’això en diem quarts de casa que tenen uns28 metrosútils.

Posteriorment l’any 1868 es va autoritzar construir la 4ª planta. L’any 1872, l’alcalde Rius i Taulet autoritzà la 5º planta i l’any 1930 trobem edificis de 7 plantes,

La Barceloneta és un barri de pescadors, obrers, cambrers, treballadors del port, peixateries i petits botiguers.

Fins  la 1ª meitat el segle XX era un barri de tavernes anomenades pudes, xiringuitos, fondes i llocs d’esbarjo. La gent de mar hi anava a menjar guisats de peix, beure i fumar tabac de contraban.

L’any 1870 es va produir un primer èxode forçat al obligar a abandonar la població a causa de la febre groga i posteriorment, l’any 1937 es va tornar a obligar a marxar de la Barceloneta a causa dels bombardejos.

Com a curiositat, per anar als banys  la gent  utilitzava un tramvia anomenat la Jardinera. Els banys de Sant Miquel es van inaugurar l’any 1870, Sant Miquel el 1862, l’Astillero l’any 1856 i Sant Sebastià l’any 1928.

El primera torre de Sant Sebastià o torre del Rellotge  es va edificar l’any 1772. La Cooperativa la Fraternitat es va inaugurar l’any 1918, la línea de tren es va inaugurar l’any 1848 i el darrer comboi de trens van circular fins l’any 1962.

Si l’any 1759 vivien  a la Barceloneta 1500 habitants, l’any 1940 n’hi vivien 20.000 i l’any 1960, 35.000.

 

 

Guerra civil.

 

Barcelona és la primera ciutat del mon en ser bombardejada sense estar en la línea del front, 194 vegades. 113 pels italians i 81 pels alemanys, que llancen més d’un milió de kg de bombes provocant més de 2.500 morts.

16 de març 1937 . proximitat del mar. Industries: Maquinista i Fabrica del Gas. Desmoralització de la població civil.

18 edificis destruïts i l’escola del carrer Balboa. 55 Morts i 87 ferits. La majoria metrallats.

7 de gener de 1938 l’aviació italiana destrueix l’escola del Mar amb una bomba incendiaria

16 de setembre de 1938 l’aviació a alemanya bombardeja de nou. Una bomba cau al mercat. 34 morts i 124 ferits

La reconstrucció de la Barceloneta comença acabada la guerra civil amb la reformes del carrer Almirall Cervera i de l’Almirall Churruca.i no s’acabaran fins ben entrada la dècada del 60

Itinerari per la Barceloneta

 

1). Muralles de BCN

 

2). Monument al General Moragues

 

3). Escola de Nàutica. Plaça de toros El toril

 

4). Arbres curiosos (Coirisios)

 

5). Porxos d’en Xifré – Restaurant 7 portes

 

6). Museu Història de Catalunya.

 

7). Plaça Pau Vila. La Rosa dels vents de Lothar Baumgarten Tramuntana, Migjorn i Gregal i Llevant (ja al passeig de Borbó)

 

8). C/ Ginebra, Calle del Mar (en Castellà) Nous habitatges. Carrer Paredes, (Mestre d’obres de la Barceloneta) Habitatges nous

 

9). Pintures a la paret a l’edifici de la Loteria 321. Al davant de la loteria 321 Jai ca Bar. (Ex Lobito), i Jai ca Bar (Restaurant Cherif

 

10). Carrer de la sal. Llibreria novel·la Negre,  Al núm. .6 Casa amb 4 pisos afegits. Can Ramonet, casa antiga modificada. Gravat a la paret Q (quartell) núm. 1 Isla 102

 

11). Carrer Maquinista, núm. 18 Casa Modernista. Bar la Platjeta, Quartell núm. 17 Isla 92

 

12). Carrer tinent Coronel Paredes constructor de la Barceloneta

 

13). Carrer de la Maquinista, Esgrafiats a la casa núm. 10, casa del sastre

 

14). Plaça de la Font i Plaça del poeta Boscà,(text del poeta a la boca del Pàrking). Casa original de color vermellós amb  dues plantes

 

15).  Mascaró de proa del negre de la Riba. Font carrer del Baluard (Reinaugurada el 20 de maig de 2012) Casa original reformada.

 

16). Mercat. Placa commemorativa a l’entrada, A dins plafó explicatiu dels bombardeigs de la guerra

 

17). Carrer de la Maquinista núm. 48. el Bar Pescadors, sense rètol,

 

18). Carrer del Marques de Mina Capità general de BCN Porta Maquinista.  IES Salvat Papasseit. Restes De la Maquinista

 

19). Centre cívic, el carrer de la conreria (en record d’on es van refugiar els habitants de la Barceloneta l’any de la pesta groga , 1870)i C. Salvat Papasseit/C d’Andrea Dòria Balança romana de Jannis Kournellis

 

20)l Plaça dedicada a Antoni Genasca Cap de la Maquinista 1847-1927

 

21). Font dedicada a Carmen Amaya. C/ Sant Carles/Sorià  UNA MA Sant Carles/Proclamació. Esgrafiats.  Sant Carles /Salamanca Relleus. Sant Carles 32, Esgrafiats

 

23). C Sant Carles/ Gené i Partagàs casa vella a la dreta i més endavant més esgrafiats i casa vella adaptada

 

24). La cova fumada i cases del carrer Almirall Churruca (reforma dels anys 40)

 

25). C/ Sant Carles n. 28 Esgrafiats i a n. 26 Casa vella 2 plantes.

 

26). Carrer Escuder casa amb 2 relleus.  1cantonada C. Sevilla. Q1 isla 93, L’altre al Carrer del Comte de Santa Clara, tinent general XVIII-XIX Q ..  Isla…

 

27). La Fraternitat. Biblioteca de la Barceloneta. En diagonal . C, Sant Carles 12 Casa espatllada. núm. 7 Casa Modernista

 

28). San Carles núm. 6, l’antiga casa del porró ara anomenada Casa de la Barceloneta. A cada canto senyals de quartels i isles. Al davant ceràmica de la Mare de deu de Montserrat. I al Costat Can Solé (1903)

 

29). Carrer de Sant Miquel. Antic rètol dedicat al militant del POUM Miquel Pedrola. Pintura a la paret

 

30). Plaça de la Barceloneta. Font semblant a Canaletes, Església

de Sant Miquel del Port – Placa Ferran Lesseps. Placa dedicada a Anselm Clavé 1955.

 

31). Casa Marina. Josep Antoni Coderch i  Manel. Valls al  Passeig Joan de Borbó 43 / carrer Almirall Cervera.

 

32). Enfront d l’Almirall Cervera núm. 1 Creixent en aparença,  la sèrie “Fibonaci 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 68, 144,  233, 377, 610, 987, 1597, 2584, 4181, 6765, 10946

 

33). Rellotge – Llotja del peix

 

34). Escultura J.M Subirachs

 

35). Torre Sant Sebastià (1931)

 

36). Una habitació on sempre plou: de Juan Muñoz, amb un ombú . Plaça del Mar

 

37). Homenatge a la Natació d’Alfredo Lanz

 

38). Restaurant la Puda Can Manel” (1870) Carrer del comte de santa Clara.

 

39). Al carrer dels pescadors núm. 82 Hi trobem una placa que recorda a Hilari Salvador darrer alcalde republicà des del 1937 fins el 26 de gener de 1939.

 

40). Façana amb relleus al restaurant el Litoral

 

41). Restaurants Ria de Vigo i Cal Pinxo, antiga Can Costa

 

42). L’estel ferit de Rebecca Horn al nou passeig Marítim

 

43). 3 Plaques al passeig marítim de la Barceloneta: 1 Barceloneta Amateur Club, 2 Club natació Atlètic (carrer Atlàntida), i 3 Placa homenatge a l’Escola del Mar destruïda per una bomba. (carrer Almirall Aixelà)

 

44). Parc de la Barceloneta – Estàtua de Simón Bolívar

 

45). Antiga fabrica del Gas,  Torre de l’aigua, Fabrica del sol, Estructura de ferro.

 

46). Hospital del Mar. Centre esportiu de talassoteràpia

 

47). Port Olímpic – Peix d’en Frank Ghery. Hotel Arts

 

 

Informació complementària:

Des del passeig Joan de Borbó ,davant d’un conegut restaurant i fins al semàfor del carrer Almirall Cervera ,hi ha al terra una sèrie de números (amb llums de neó) encastats al terra sota un quadrat de vidre. Aquesta sèrie comença amb el nº 1 i acaba amb el nº 10946 i en total hi ha 21.

Molta gent ho mira , hi no deu saber que es, però a la gent que ha llegit “El codi da Vinci” a lo millor “li sona” .

Aquesta sèrie es ni més ni menys que una seqüència de la sèrie “Fibonacci” ,cada nº es la suma dels dos precedents i si dividim el posterior amb l’anterior, dona el nº màgic ”FI” (no Pi) que es 1,618 també dit “nº aureo” .Busqueu-lo a internet, es molt interessant ,dons aquesta proporció surt molt a la natura com mostra : si dividim la nostra alçada total, per la alçada del melic al terra dona ……………1,618.
Si ho mireu amb deteniment , veureu que també la separació entre quadrat i quadrat es 1,618 vegades més el següent ,amb l´anterior.

Leyendo esta historia, me ha dado por mirar en Google entrando “numero.fi” y la verdad que he quedado sorprendida por este número maravilloso, bueno, le dicen de ORO. Os recomiendo entrar en las web

http://es.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAmero_%C3%A1ureo

http://rt000z8y.eresmas.net/El%20numero%20de%20oro.htm

Els vuits artistes que van participar en l’exposició i que han deixat la seva obra per sempre a la ciutat van ser: Lothar Baumgarten, amb l’obra Rosa dels vents, a la plaça Pau Vila (Moll de la Barceloneta); Rebecca Horn, amb L’estel ferit, al nou passeig Marítim; Jannis Kounellis, que va exposar la seva obra Balança romana entre el carrer Baluard i el carrer Almirall Cervera; Mario Merz, amb l’obra Creixent en aparença (Crescendo appare); Juan Muñoz, amb Una habitació on sempre plou, a la plaça del Mar; Jaume Plensa, amb l’obra Born, situada al passeig del Born i al carrer Volta d’en Dusai; Ulrich Rückriem, amb Sense títol (quatre falques) al pla de Palau; i James Turrell, amb Deuce Coop, situada a l’antiga caserna de Sant Agustí.

 

Casa de la Marina
Josep Antoni Coderch, Manel Valls Vergés
Aquest edifici va ser el primer bloc d’apartaments urbans dut a terme de principi a fi per Coderch i Valls. El context urbà de l’edifici en la dècada de 1950 no era una propietat valuosa, és a dir, carrers estrets Barceloneta i el port industrial de Barcelona. Per aquesta raó, Coderch i Valls dissenyat un bloc d’habitatges introvertit, on les vistes exteriors estan sempre condicionades per fixos de tipus venecià persianes. La construcció té afinitats amb l’avantguarda italiana de l’època, especialment amb el treball d’Ignazio Gardella. L’edifici té una composició clàssica en tres blocs: un sòcol de dues plantes per a ús comercial, que combina grans superfícies de vidre i la maçoneria de petita escala, un cos de sis pisos d’apartaments, compost per tires verticals de rajoles ceràmiques esmaltades, i l’esmentat venecianes blanc persianes, i la coronació amb un ràfec gran de taules de fusta.

 

La Barceloneta és un barri al districte de Ciutat Vella de Barcelona, Catalunya, Espanya [1] El barri va ser construït durant el segle 18 per als residents del barri de la Ribera que havien estat desplaçats pel. la construcció de la Ciutadella de Barcelona. El barri és més o menys triangular, vorejada pel Mar Mediterrani, al Moll d’Espanya del Port Vell i el barri del Born. El barri és atès per la seva pròpia parada al metro de Barcelona. Torre de Sant Sebastià és la terminal del tramvia Port Vell aèria inaugurat el 1931 i connectar la Barceloneta amb Montjuïc al Port Vell.

Platja de la Barceloneta guanyat la posició com la millor platja urbana en el món i el total de tercera millor platja del món, segons el documental “Mons Millors Platges” produït per Discovery Channel el 2005.

Barceloneta és coneguda per la seva platja de sorra (notable per la seva aparició en el Quixot, llibre 2) i els seus nombrosos restaurants i discoteques al llarg del passeig marítim. En els últims anys, la qualitat del seu sorra a la platja s’ha convertit en una font de controvèrsia contínua. A partir de febrer de 2008, l’Organització Mundial de la Salut va iniciar una investigació destinada a determinar si compleix amb la sorra de la salut OMS platja i les pautes de seguretat.
Entre les atraccions a la platja de la Barceloneta són ‘Homenatge a la Barceloneta’ artista alemanya Rebecca Horn monument, i, a la platja dóna pas a el Port Olímpic, l’escultura de Frank Gehry moderna “Peix d’Or ‘. [2]

Barceloneta y la Barcelona frente al mar:La pequeña Barcelona

En 1992, con los Juegos Olímpicos, Barcelona se abre al mar y inicia grandes cambios urbanísticos. El resultado es un éxito. Se transforman los viejos terrenos industriales y emerge un nuevo distrito: la Villa Olímpica.

Su puerto invita al movimiento, durante el día así como por la noche: deportes del agua, discotecas, bares. Siempre en efervescencia.

Justo al lado se encuentra La Barceloneta, La pequeña Barcelona, el distrito tradicional de marineros y pescadores. Colores mediterráneos y deliciosos restaurantes están en el menú. Es un paso obligatorio antes de ir a la playa.

La Barceloneta, “pequeña Barcelona“, es el barrio tradicional de los marineros y de los pescadores. Fue creado en 1753.

Los colores mediterráneos y los deliciosos restaurantes de marisco están en el menú.

Aproveche también los 5 kilómetrosde playas, tal y como la gente de Barcelona hace los fines de semana.

En 1992, con los Juegos Olímpicos, Barcelona se abre en el mar y causa cambios urbanísticos. El resultado es un éxito. Se transforman los viejos terrenos industriales y emerge un nuevo distrito: la Villa Olímpica.

Su puerto invita al movimiento, durante el día así como en noche: deportes del agua, discotecas, bares. Está siempre en efervescencia. Justo al lado se encuentra La Barceloneta, Barcelona pequeña, el distrito tradicional para marineros y pescadores. Colores mediterráneos y deliciosos restaurantes están en el menú. Es un paso obligatorio antes de ir a la playa.

Els carrers de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella, són com passadissos paral•lels i perpendiculars al Port de Barcelona que ens endinsen a un univers d’edificis humils, amb balconades de roba estesa i petits restaurants i bars de tapes a baix, amb multitud de sorolls i sons, i sobre tot, amb la constant presència de l’olor a mar.

 

La Barceloneta és una llengua de terra triangular que s’endinsa en el mar, amb els vaixells del Port Vell de Barcelona a una banda i la sorra de les platges a l’altra. El barri, de carrers estrets i rectilinis, va ser construït amb una estructura militar per tal de donar cabuda als antics habitants de la Ribera que havien perdut la seva casa amb la construcció de la Ciutadella. Els habitatges, de dimensions ínfimes i no massa alts, havien de permetre la visió diàfana de la ciutat.

 

La Barceloneta, antic barri dels pescadors i de la gent amb oficis relacionats amb el mar i també amb la indústria metal·lúrgica, és ara un dels més visitats i populars de la ciutat. Quan la Barcelona preolímpica decidia, l’any 1988, enderrocar els antics “xiringuitos” i banys orientals de la platja, s’iniciava un procés d’obertura al mar i modernització d’un espai que ara compta amb les platges com a principal punt d’atracció per aquells que s’hi apropen.

 

A tocar de la sorra i, també, Barceloneta endins, les fileres de restaurants i bars de tapes es barregen amb les tradicionals imatges dels veïns asseguts en cadires a peu de carrer i de balconets estrets que exhibeixen.