La força de la societat civil. Ens calen més proves?

October 3, 2013 in Voluntariat Barcelona by Laia Serrano

Teresa Pintó i el seu tiet, Antoni Cornellana, de Finques Grau, al local cedit a BAC Des de fa ja més d’un any, plogui, nevi o sigui festa, ens trobem amb els nostres amics del Raval per, amb el pretext de donar-los un àpat, transmetre’ls calidesa i fer-los sentir que no estan sols.

Al llarg d’aquests mesos, els més de 5.000 àpats repartits ens han permès anat creant uns lligams amb els nostres convidats que serà difícil ja que es trenquin. Dijous rere dijous, hem anat teixint una relació que ens ha fet treure a tots plegats el millor de nosaltres.

I és que els Dijous, tots a taula al Raval han esdevingut un punt de trobada de les bones emocions, dels bons gestos, de les abraçades, dels somriures…

Per això, quan l’Associació de Veïns del Raval (que molt amablement ens va cedir un local quan l’Ajuntament de Barcelona ens va convidar a marxar de la Plaça de la Filmoteca) ens va anunciar que finalment l’havien venut i que l’hauríem d’abandonar, la família BAC, tots i cadascun de nosaltres, vàrem quedar tocats: “Haurem de tornar al carrer?” “quan hem de marxar?” “on farem els tallers amb els nostres convidats?” ens preguntàvem…

El tema em consta que va arribar a les llars de molts BACs, que compartien la incertesa dels Dijous amb el seu entorn més proper. Aquest és el cas de la Teresa Pintó, que en un dinar de família compartia la mala notícia amb els seus. Fruit d’aquesta conversa, el seu tiet, l’Antoni Cornellana, propietari de Finques Grau, li va faltar temps per oferir-li a la seva neboda un local al Raval per BAC. I no només per l’activitat dels Dijous, sinó per fer-hi tallers, trobades quan volguéssim.

La notícia va començar ràpidament a córrer i l’àgora bullia d’agraïments cap a la Teresa, l’Antoni i Finques Grau. Agraïments i moltes mostres d’alegria i d’optimisme ja que la cessió d’aquest local per part de l’Antoni suposarà un punt d’inflexió per la nostra comunitat. Un abans i un després.

Gràcies Teresa, i gràcies Antoni per la vostra solidaritat i generositat sense límits. Gràcies per mostrar-nos un cop més que som nosaltres, els ciutadans amb cor i amb vertaderes ganes d’ajudar al proïsme, els que farem possible que ens en sortim d’aquesta.GRÀCIES.