Sorpresa a Davos

February 1, 2012 in Solidaritat by Laia Serrano

DavosPer casualitats de la vida, aquest any he tingut l’oportunitat d’assistir al World Economic Forum de Davos. Les meves expectatives sobre el que hi trobaria no eren altes, a tenor dels inputs rebuts de les cimeres anteriors, però  l’experiència de viure-ho en primera persona, he de reconèixer que em seduïa enormement.

La primera impressió va ser estranya. Desenes de persones encorbatades i elegants fent cua per acreditar-se, passant per rigorosos controls de seguretat. Fora, més de mig metre de neu, cosa que obligava a, especialment les dones, fer un canvi de calçat en entrar al recinte.

Un cop dins del Congress Centre (el recinte on tenia lloc el 80% de l’activitat del fòrum) la diversitat cultural (malgrat haver una clara majoria d’assistents occidentals) era evident.
La quantitat de sessions  per dia era enorme, la qual cosa obligava a fer una prèvia selecció de les que volies presenciar. Jo portava la meva feta i això em va permetre entrar en matèria ràpidament.

I entrant en matèria precisament, és quan vaig començar a prendre consciència d’una cara de Davos fins llavors del tot desconeguda per a mi.

I és que, més enllà de les discussions sobre el futur de la zona euro, del capitalisme i del model occidental en general, Davos té una altra vessant que, donada la poca cobertura que d’ella en fan els mitjans de comunicació, sembla passar desapercebuda. I  jo la volia compartir amb vosaltres.

A Davos, doncs, i contra tot “pronòstic personal”, hi vaig trobar talent, creativitat i il•lusió focalitzada en la construcció d’un món millor.

Allà vaig tenir l’oportunitat de compartir àpat (emmarcat dins una sessió de treball) amb joves pertanyents a Global Shapers Community , una  organització la visió de la qual es construir un món inclusiu i pacífic. El nivell era alt, però el més interessant de la sessió va ser que les taules eren compartides pels global shapers i personalitats dins el món de l’empresa i la política (i algun “intrús” més que com jo, no pertanyia ni a un grup ni a un altre…). Entre tots, vàrem debatre sobre els nous valors dels joves d’avui dia i sobre quins canvis s’havien de produir per a, entre d’altres coses, reduir la seva desafecció en diferents àmbits (des de l’institucional fins a l’empresarial). Un àpat sens dubte interessantíssim.

També vaig tenir la sort de participar en una simulació , de la mà d’ACNUR i Red Cross,  en la qual et feien viure en primera persona la barbàrie que suposen els camps de refugiats. Una experiència colpidora i que, sens dubte, no oblidaré mai.

Especial il•lusió em va fer conèixer i conversar amb el català Enric Sala , un jove Explorer-in-Residence del National Geographic, biòleg marí i creador del projecte Mares Pristinos que impulsa la creació d’àrees protegides en els mars, equivalents als parcs nacionals en els continents

Colpidora experiència també veure el documental Women, War and Peace  i escoltar posteriorment a la recent Premi Nobel de la Pau Leymah Gbowee , exposant com les dones en determinats països del món intenten sortir de la penombra de la violència i comencen a jugar un paper crucial com a generadores de pau en diversos organismes internacionals.

I moltes més experiències que us podria explicar… Experiències que sens dubte, m’han deixat un bon record de Davos. L’any vinent dubto que hi pugui tornar a anar… Per aquest motiu,  des d’aquí, seguiré escoltant i llegint les mateixes notícies de sempre. Una cosa, però, haurà canviat:  ara sabré que en aquell poblet dels alps Suïssos, on es reuneixen cada any els suposadament poderosos, hi ha talent que vetlla perquè  un món millor sigui possible.

Altruisme i solidaritat, l’altra cara de la crisi

January 18, 2012 in Altruisme, Solidaritat by Laia Serrano

GirasolsJa en són varis els escrits que, des d’aquest blog, hem fet parlant sobre la solidaritat i l’altruisme, compartint experiències exitoses que, basades en aquests valors, es van succeint dins la comunitat de BarcelonActua. Difondre casos concrets ens resulta molt gratificant, ja que posa en evidència la vàlua humana del nostre entorn més proper i ens dóna l’espurna d’esperança que tant necessitem en aquests durs moments pels que estem passant.

En aquest escrit, però, m’agradaria parlar únicament d’un cas concret. Una experiència exitosa  que ens toca de ben a prop i que ens ha permès viure en primera persona, des de BarcelonActua,  la personificació de les paraules solidaritat i altruisme.

Així doncs, amics, aquest post va per elles, per l’Ana Pasqual i la Mònica Muntané, dues noies que, mogudes per l’únic  afany d’ajudar, ens han prestat el seus serveis per tenir el magnífic blog des del qual ara escric aquestes línies. Hi ho han fet des de la generositat, la humilitat, l’esforç, el talent, la creativitat i la professionalitat.

Podria parlar del dia que les vaig conèixer, juntament amb la Virgínia Mascaró, de la predisposició que des del primer moment vàrem veure en elles, de la seva sensibilitat, de la seva empatia, de la seva empenta, de la seva permanent rialla als llavis… Però, coneixent-les, precisament per aquella humilitat de la que parlava, sé que se sentirien incòmodes.

L’Ana i la Mònica representen l’altra cara de la crisi, la cara de la que menys es parla dins aquest entorn advers que ens està tocant viure. La cara optimista, alegre i solidària.

Se que al nostre voltant hi ha moltes Anes i Mòniques. Persones a qui les coses van bé, i que volen posar el seu granet de sorra per a que la gent del seu voltant se’n surti.

Ana i Mònica, sapigueu que vosaltres heu contribuït d’una forma molt valuosa a que la comunitat de BarcelonActua segueixi creixent i, per tant, a que, a través d’ella, ens puguem seguir ajudant els uns als altres i puguem seguir construint una societat millor.

Gràcies de tot cor.

Els colors de les emocions

December 21, 2011 in Comunitat solidària by sebastiaserrano

Els colors de les emocions. Imatge de l'article de Sebastià Serrano per al blog de Barcelonactua

Deu desitjos per als amics i amigues de BarcelonActua, i també per a la gent del seu entorn proper, de cara al 2012:

1- Voldria que tots i totes, i cada dia, poguéssiu tenir unes estonetes de festa per a cadascun dels vostres sentits.

2- Vull que la vostra memòria emocional repassi tres olors que us han colpit molt durant la vida i, després, em faria goig que creméssiu una mica d’encens, que tanqueu els ulls i les oïdes i gaudiu, en el silenci, de la serenor i la tranquil·litat que us envairà.

3- Desitjo de tot cor que tots i totes pugueu sentir cada dia una veu amable que us faci arribar força guspires de competència, de seguretat, de tendresa i d’afecte.

4- M’agradarà que trobeu la música que endolceixi el vostre estat d’ànim, us apaivagui la por i, si pot ser, fins i tot, que amoroseixi el dolor.

5- Em farà tot el goig del món de saber que totes les vostres criatures tenen una dolça cançó de bressol per iniciar el preciós viatge del dormir.

6- Vull que cada dia pugueu sentir el plaer de tota la fascinant varietat dels gustos, dolç i salat, i, fins i tot, de l’àcid i l’amargant, vosaltres i tothom, i així fer fora la fam de casa nostra i del món sencer.

7- Vull que tothom rebi cada dia el meravellós correu de les carícies, els detallets tàctils de les abraçades i el més antic dels plaers, el del contacte de pells.

8- Vull que penseu -i reflexioneu- en com un toquet d’afecte, un regalet tàctil o una mirada de proximitat emocional poden ser una delicada alternativa al silenci.

9- Vull per a vosaltres que, ben sovint, trobeu una cara amable, amb uns ulls que escolten amb afecte i un somriure empàtic que tingui el gust més dolç. Una cara i una veu que siguin tot un massatge d’afecte per al vostre cervell.

10) Desitjo de tot cor que pugueu contemplar, amb tots els sentits, el catàleg de les emocions més positives i que se us permeti de veure i acaronar la molècula de l’amor. La fascinant molècula de l’afecte, l’amistat i la solidaritat. La molècula del nostre organisme.

Uneix-te

Aquest Nadal, somriures per a tothom

December 15, 2011 in Voluntariat Barcelona by Laia Serrano

Un Nadal en el que no hi falti el somriure en cap racó de BarcelonaUs imagineu un Nadal en el que no hi falti el somriure a cap racó de Barcelona? Des de BarcelonActua volem que això sigui possible i per això us animem a compartir, a copsar les necessitats de la gent que us envolta, a observar, a estar a l’aguait per a qui sap si convidar a algú que intueixes que estarà sol per Nadal a casa, o a anar un dia al cinema, o simplement per a xerrar una mica tot prenent una xocolata calenta un dels dies de festa.

A banda, des de BarcelonActua volem dur a terme una Campanya de Nadal per ajudar a passar unes millors festes a dos col•lectius ben diferents. Un és el de nens d’entre 4 i 16 anys en situació de vulnerabilitat que, donada la delicada situació per la que estan passant les seves famílies, se’ls presenten uns Nadals amb poques alegries. I l’altre, el col•lectiu dels reclusos de les presons de Barcelona.

Al primer, els volem transmetre que estem amb ells, que els sentim a prop i que creiem en ells, perquè aquests infants han de ser el nostre futur. Al segon, que també creiem en ells, perquè creiem en la reinserció social, perquè creiem que tothom es mereix una segona oportunitat i que comptem amb ells per a seguir construint una millor societat, des de valors com el de la solidaritat, l’esforç, la voluntat i la companyonia.

Per dur endavant la iniciativa amb els infants, hem comptat amb la col•laboració de la consolidada Fundació Joan Salvador Gavina. Una fundació que porta més de 30 anys vetllant per atendre infants i joves al límit de l’exclusió social del barri del Raval, oferint-los una atenció socioeducativa i ajudant-los a cobrir les seves necessitats bàsiques. El nostre granet de sorra per als infants consistirà en dues iniciatives: per una banda, portar a un grupet de 20 infants (de 4 i 7 anys) el dia 2 de Gener al Zoo de Barcelona, i, per l’altra, fer-los arribar a la Fundació material divers que han demanat en la seva petita i austera Carta als Reis Mags.

Pel que fa a la iniciativa amb els reclusos de les presons de Barcelona, hem comptat amb la col•laboració de la Direcció de Serveis Penitenciaris de Catalunya. El millor regal per ells és material esportiu (pilotes, raquetes i qualsevol material per jugar), ja que l’activitat física els ajuda a desenvolupar estats de pau i benestar personal, indispensables per la posterior reinserció social. També han mostrat la necessitat de rebre ordinadors i portàtils que els ajudin en la seva formació, segons hem parlat amb Xavier Buscà, coordinador de programes culturals, esportius i de lleure, del departament de Justícia de la Generalitat.

A l’Àgora de BarcelonActua penjarem les propostes amb les dates i els punts de recollida del material per a cada una de les iniciatives.

Comptem amb tots vosaltres per omplir de somriures la nostra ciutat aquest Nadal.
Gràcies i Bones Festes!

Uneix-te

BarcelonActua no s’atura. Hi puges?

December 2, 2011 in Experiències exitoses by Laia Serrano

Casos d'exit a la xarxa social solidària BarcelonactuaAmb un mes de vida, a BarcelonActua la solidaritat, l’altruisme, l’empatia i les oportunitats segueixen sent les protagonistes.

Dins la causa “cultura”, la Laia, disposada a regalar un grapat de llibres a algú que els necessiti, els ha aconseguit donar a la biblioteca d’un institut de Sant Roc, a través de la Begoña.

En la causa “treball”, l’Ester, mare a l’atur i amb habilitats per cosir tot tipus de roba, li ha cosit una cremallera d’una jaqueta de pell al Toni. Dins aquesta mateixa causa, el Milton li ha penjat uns prestatges i uns quadres a la Maria Rosa, que buscava a través de la comunitat algú que se’n fes càrrec.

La Fàtima, marroquí d’origen i responsable del Banc del Temps del Raval, ha aconseguit pel banc l’ordinador de l’Elena, que n’oferia un en perfectes condicions, dins la causa “electrònica”.

La Carme, a través de la causa “assessorament”, penjava un post a l’Àgora sol•licitant algú que li donés un cop de mà en un tema d’electrònica. El va trobar a través del Jordi, expert en noves tecnologies.

També dins aquesta causa, nosaltres, des de BarcelonActua, demanàvem assessorament per seguir desenvolupant el blog. L’hem trobat en l’Ana i la Mònica, que ens estan ajudant d’una forma tan altruista com professional a donar-li l’empenta que necessitava.

A través de la causa “roba”, la Karolina, noia colombiana que està passant uns mesos a Barcelona, buscava un abric calentó a banda d’una bici per desplaçar-se de forma sostenible i econòmica per la nostra ciutat. Tant la Paloma, com la Clara, com el Marc s’han mostrat disposats a proporcionar-li.

En la causa “parament per la llar”, la Begoña oferia uns estores, que li han fet molt de servei a la Montse, que fa temps que en buscava.
El Daniel, en el marc de la causa “oci”, ens ha engrescat a uns quant per a que participem en la interessant iniciativa musical de la Balconitis que es celebrarà a la plaça Comerç de Sant Andreu.

Aquests són només alguns exemples del que està succeint dins la comunitat de BarcelonActua. I n’hi ha molts d’altres oberts. Com l’oferta de feina que ha penjat el Jordi, buscant a algú que cuidi d’una persona gran, la roba per nen que ofereix el Toni, la cadira de càmping plegable que regala la Montse, les taules i prestatgeries que dóna la Teresa, la necessitat de conversa en francès que sol•licita la Marina, les propostes culturals que ens ofereixen l’Adriana i la Irene… I més, i més…

El repte ara, després d’un mes des del llançament, és seguir creixent com a comunitat (ja hem superat el mig miler d’usuaris) i generant oportunitats per a tots. Oportunitats que s’inicien a la xarxa, però que, i això és el més important, s’acaben tancant fora d’ella.

A tots els membres de la comunitat, gràcies per formar-ne part. I als que no en sou, us hi esperem!

Uneix-te