Temps de valors. Temps d’actuar

November 9, 2011 in Solidaritat by Toni Marti

En aquests darrers mesos de grans proclames, moltes d’elles relacionades amb les manifestacions del 15-O o els actes al voltant de la Diada Nacional de Catalunya i d’altres, un pèl encara més llunyanes, relacionades amb els darrers triomfs del Barça just a l’acabar la temporada passada (recordeu la campanya “el valor de tenir valors” dels mesos de maig i juny), hem sentit molt parlar i escriure dels (bons) valors, de tot allò que guia d’una forma quasi instintiva determinades formes de sentir i d’actuar i que altres persones, amb valors contraposats o sense, de vegades els hi costa tant d’entendre i molt més d’explicar.

Castellers, fotografia de David Barcelona

Foto: David Barceló

És en aquest context, de proclames i valors, que casualment (o no) ha nascut BarcelonActua. I és precisament dels valors que us volia parlar en la primera meva entrada en aquest blog.

De valors hi ha molts, però diria que han estat principalment dos els que han contribuït d’una manera decisiva a fer realitat BarcelonActua.

El primer és evident: la solidaritat. La Viquipèdia defineix la solidaritat com un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobre tot pel que fa a l’ajuda mútua.

Barcelona és la ciutat que, per molts de nosaltres, visquem o no en ella, representa la nostra ciutat. Molts de nosaltres sentim que pertanyem a Barcelona. I BarcelonActua és el primer espai digital i solidari d’aquesta ciutat. Volem que BarcelonActua representi un element més d’aquest sentiment comú que tots tenim envers, no només al marc físic i ara virtual que representa la ciutat que ens aplega, sinó, sobre tot, envers les persones que hi viuen en ella.

Però alhora, BarcelonActua és sinònim de solidaritat perquè facilita, d’una forma clara i pràctica, l’ajuda mútua a través de la connexió entre persones, aquelles que volen ajudar i aquelles que necessiten ser ajudades.

No obstant, molt més enllà del que és i volem que representi BarcelonActua, aquest projecte ha nascut de la solidaritat d’una persona, la Laia. Una persona que representa, en sí mateixa, aquest doble sentiment, el de pertinença a la ciutat que l’acull des que va néixer i de la qual se sent enamorada (només cal sentir-la parlar-ne), però també el del sentiment de tenir l’obligació d’ajudar a les persones que hi viuen en ella a través de la concepció i desenvolupament d’un projecte 100% solidari que té com objectiu, segons les seves pròpies paraules, potenciar una ciutadania cohesionada socialment, sensible, solidaria i implicada amb la realitat social que l’envolta.

I queda doncs demostrat que tant la idea, ja feta realitat, com la persona, que generà aquella idea, són i representen, d’acord amb la seva definició, el valor de la solidaritat.

I quin ha estat el segon valor determinant per BarcelonActua? És també evident: l’esforç. Només amb molta il·lusió, molta passió, però sobre tot amb molt i molt d’esforç es pot aconseguir arribar fins el punt al qual, de moment, aquest projecte ha arribat. Ha estat un esforç “transformador”, de la visió i idea inicials en la xarxa social solidària real, a la que tots vosaltres, aquí i ara, ja teniu la possibilitat de incorporar-vos-hi.

Tant de bo, tota aquesta solidaritat i tot aquest esforç, contribueixi també a transformar la vida d’aquelles persones que, fruit de moltes circumstàncies, necessiten una ajuda més o menys urgent.

Per mi, personalment, ha estat i segueix sent un honor que la Laia compartís amb mi la seva idea i em deixés contribuir, aconsellant-la, en tot allò que he pogut i sabut.

I com estem en temps de proclames, permeteu-me la llicència d’acabar amb una més que, de ben segur, us recordarà alguna frase històrica: “Ciutadanes, ciutadans de Barcelona, ja la tenim aquí: BarcelonActua. Uneix-te ara.”
Uneix-te

BarcelonActua ja batega amb força

November 3, 2011 in Experiències exitoses by Laia Serrano

Amb poques setmanes de vida, BarcelonActua ja batega amb força. La solidaritat flueix, les connexions entre la gent augmenten i les oportunitats sorgides dins la comunitat ja s’han començat a concretar.

Primers casos èxit a la xarxa solidària BarcelonactuaDins la causa Electrònica, en Lluis, oferint aquell ordinador que ja no utilitzava, ha fet que el fill de la Begoña en pogués per fi tenir un.

A la causa Roba, la Cristina, que col·labora amb una ONG, va aconseguir mobilitzar  a varis membres de la comunitat, a fi i efecte d’aconseguir abrics per als immigrants als que els dóna classes de castellà. En 3 dies, la Cristina havia posat el post a l’Àgora de BarcelonActua, havia passat a recollir els abrics per tots els punts que li havíem indicat els interessats en donar, i ho havia entregat als seus alumnes.

Dins la causa Treball, el fotògraf Thomas va aconseguir una feina puntual per a la sessió de fotos que havíem de fer per BarcelonActua. Una feina fantàstica per part seva, per cert.

També la Marta, a través de la causa Ensenyament, va obtenir els llibres que li calien  per l’estudi de l’alemany. Els va obtenir de la Laia, que feia temps que els tenia morts de riure a casa dels seus pares.

Hi ha moltes altres històries obertes dins BarcelonActua (des de propostes de negoci amb energies renovables, fins a propostes concretes d’oci, passant per oferiments de robeta per nen etc…) que us convidem a seguir en primera persona, dins la pròpia xarxa. Històries que fan que la comunitat, ara que tot just comença,  bategui amb força. Perquè el batec de BarcelonActua serà el batec de tots.

T’hi uneixes?

Uneix-te

Pell de gallina

October 27, 2011 in Solidaritat by Laia Serrano

El relat d’aquest projecte, BarcelonActua, comença un matí de finals de desembre de 2010. A fora fa fred. Pel meu balcó observo a la gent caminar de pressa, amb cares mig endormiscades,  la majoria amb abrics foscos, alguns amb bufanda, molts van sols, d’altres porten de la mà algun nen que es resisteix a seguir els passos enèrgics de l’adult que els acompanya… Una estampa calcada a la de fa un parell de dies… De moment, res fa presagiar que aquell dia hagi de ser diferent a la resta…

De fons, tinc la veu del Jordi Basté,  a RAC1, que com cada matí, m’ajuda a posar-me al dia del que passa al meu entorn. Una fantàstica forma de començar la jornada.

S’atança Nadal. Són dates assenyalades i, per tant, com no podia ser d’una altra manera, en Basté, en la seva pregunta del dia, en fa referència. La pregunta avui és “què deixaràs de fer aquest Nadal per raons de la crisi?”.  Jo segueixo immersa en la meva activitat. De moment, encara res fa presagiar que aquell matí fred de desembre, suposarà un punt d’inflexió en la meva vida.

Les ones radiofòniques envaeixen el meu petit pis del barri de Gràcia i, poc a poc, amb els testimonis de la gent que va trucant,  el meu cor es va encongint, la meva pell es va eriçant i els meus ulls es van humitejant… Desenes de persones entren en antena… uns acaben de perdre la feina i lamenten afrontar el Nadal amb pessimisme, d’altres fa temps que no en tenen i afronten el Nadal amb la resignació de qui fa temps que no es pot permetre cap luxe,  per petit que sigui, d’altres han perdut un ser estimat i se’ls fa costa a munt aquestes dates assenyalades, d’altres viuen la incertesa de qui té una feina que no sap quan durarà… Tristesa, pessimisme, melancolia, soledat, frustració, incertesa, enyorança…

De sobte, però, com caiguda del cel, entra en antena un àngel… No recordo el nom, no recordo d’on trucava… sols recordo que era una noia i que, sentint-la, vaig tenir la certesa de que un món millor era possible…

Amb una veu empàtica i afable, aquella dona va posar l’espurna d’esperança que tots necessitàvem després d’aquell allau d’emocions que havia envaït casa nostra…

Les paraules de la noia foren: “al meu marit i a mi les coses ens van bé. Tenim feina, ens guanyem bé la vida, i, per això, ens agradaria que si alguna de les persones que ha trucat no té pla per la Nit de Nadal i volen venir a casa a sopar, seran benvinguts. I si tenen nens, hi haurà regals per ells”.

Encara a dia d’avui, en recordar-ho, se’m posa la pell de gallina…

Aquell matí de desembre, amics, aquell matí fred de desembre neix BarcelonActua. Aquell és i serà sempre l’embrió que ha originat aquest projecte.

Aquell àngel em va fer veure que hi ha gent bona en el món, gent disposada a ajudar si se li posen les coses fàcils. I és que, segurament, aquella dona no tenia previst convidar ningú la Nit de Nadal a casa… Aquell dia de finals de desembre dubto que s’aixequés dient “avui faré una bona obra”. No… Aquella dona va empatitzar amb la vulnerabilitat de la gent que trucava. Es va posar en la seva pell i va dir-se inconscientment  “he de fer alguna cosa per ells, perquè és gent del meu entorn que ara necessita ajuda, com la puc necessitar jo en un futur”. I va tenir la brillant i altruista idea de convidar-los a casa seva… Si amics, a casa seva…

Aquesta és l’essència de BarcelonActua.

Poc més puc i vull dir en aquest primer escrit. Tan sols animar-vos a que, tant si us identifiqueu amb les persones que varen trucar expressant la seva tristesa i vulnerabilitat, com si us identifiqueu amb les paraules de l’”àngel”, entreu a formar part de la comunitat de BarcelonActua. Només junts, units, podrem tirar endavant i fer front a aquesta maleïda crisi que ens està tocant viure. Només junts podrem construir una millor Barcelona. Només junts podrem construir una Barcelona feliç.

Uneix-te

BarcelonActua a la xarxa

September 7, 2011 in Comunitat solidària by Laia Serrano

Neix la xarxa social BarcelonActua, un espai digital de la ciutat de Barcelona per la cooperació i la solidaritat ciutadana, amb l’objectiu de potenciar una ciutadania cohesionada socialment, sensible, solidaria i implicada amb la realitat social que l’envolta.

BarcelonActua vol ser una comunitat de persones on es generin oportunitats per a tothom, i on cadascú de nosaltres trobem la millor forma, amb la que ens sentim més còmodes i ens sigui més fàcil, d’ajudar o ser ajudats. Nosaltres triem si el que volem és compartir part del nostre temps lliure en acompanyar a una persona gran, si el que volem és, com a autònom propietari d’un negoci, donar feina a algú que fa temps que la busca o donar servei gratuït a algú que no se’l pot permetre, si el que volem és compartir temps lliure amb algú perquè el nostre cercle d’amics s’ha anat reduint, si el que volem és donar aquell ordinador que fa temps estem pensant en canviar, si el que volem és que algú ens doni joguines pels nostres fills perquè fa temps que no ens les podem permetre… Nosaltres triem què i a qui li volem donar i què i de qui volem rebre.

Uneix-te