Pell de gallina

El relat d’aquest projecte, BarcelonActua, comença un matí de finals de desembre de 2010. A fora fa fred. Pel meu balcó observo a la gent caminar de pressa, amb cares mig endormiscades,  la majoria amb abrics foscos, alguns amb bufanda, molts van sols, d’altres porten de la mà algun nen que es resisteix a seguir els passos enèrgics de l’adult que els acompanya… Una estampa calcada a la de fa un parell de dies… De moment, res fa presagiar que aquell dia hagi de ser diferent a la resta…

De fons, tinc la veu del Jordi Basté,  a RAC1, que com cada matí, m’ajuda a posar-me al dia del que passa al meu entorn. Una fantàstica forma de començar la jornada.

S’atança Nadal. Són dates assenyalades i, per tant, com no podia ser d’una altra manera, en Basté, en la seva pregunta del dia, en fa referència. La pregunta avui és “què deixaràs de fer aquest Nadal per raons de la crisi?”.  Jo segueixo immersa en la meva activitat. De moment, encara res fa presagiar que aquell matí fred de desembre, suposarà un punt d’inflexió en la meva vida.

Les ones radiofòniques envaeixen el meu petit pis del barri de Gràcia i, poc a poc, amb els testimonis de la gent que va trucant,  el meu cor es va encongint, la meva pell es va eriçant i els meus ulls es van humitejant… Desenes de persones entren en antena… uns acaben de perdre la feina i lamenten afrontar el Nadal amb pessimisme, d’altres fa temps que no en tenen i afronten el Nadal amb la resignació de qui fa temps que no es pot permetre cap luxe,  per petit que sigui, d’altres han perdut un ser estimat i se’ls fa costa a munt aquestes dates assenyalades, d’altres viuen la incertesa de qui té una feina que no sap quan durarà… Tristesa, pessimisme, melancolia, soledat, frustració, incertesa, enyorança…

De sobte, però, com caiguda del cel, entra en antena un àngel… No recordo el nom, no recordo d’on trucava… sols recordo que era una noia i que, sentint-la, vaig tenir la certesa de que un món millor era possible…

Amb una veu empàtica i afable, aquella dona va posar l’espurna d’esperança que tots necessitàvem després d’aquell allau d’emocions que havia envaït casa nostra…

Les paraules de la noia foren: “al meu marit i a mi les coses ens van bé. Tenim feina, ens guanyem bé la vida, i, per això, ens agradaria que si alguna de les persones que ha trucat no té pla per la Nit de Nadal i volen venir a casa a sopar, seran benvinguts. I si tenen nens, hi haurà regals per ells”.

Encara a dia d’avui, en recordar-ho, se’m posa la pell de gallina…

Aquell matí de desembre, amics, aquell matí fred de desembre neix BarcelonActua. Aquell és i serà sempre l’embrió que ha originat aquest projecte.

Aquell àngel em va fer veure que hi ha gent bona en el món, gent disposada a ajudar si se li posen les coses fàcils. I és que, segurament, aquella dona no tenia previst convidar ningú la Nit de Nadal a casa… Aquell dia de finals de desembre dubto que s’aixequés dient “avui faré una bona obra”. No… Aquella dona va empatitzar amb la vulnerabilitat de la gent que trucava. Es va posar en la seva pell i va dir-se inconscientment  “he de fer alguna cosa per ells, perquè és gent del meu entorn que ara necessita ajuda, com la puc necessitar jo en un futur”. I va tenir la brillant i altruista idea de convidar-los a casa seva… Si amics, a casa seva…

Aquesta és l’essència de BarcelonActua.

Poc més puc i vull dir en aquest primer escrit. Tan sols animar-vos a que, tant si us identifiqueu amb les persones que varen trucar expressant la seva tristesa i vulnerabilitat, com si us identifiqueu amb les paraules de l’”àngel”, entreu a formar part de la comunitat de BarcelonActua. Només junts, units, podrem tirar endavant i fer front a aquesta maleïda crisi que ens està tocant viure. Només junts podrem construir una millor Barcelona. Només junts podrem construir una Barcelona feliç.

Uneix-te