‘Somriures de Bombai’ a BAC

November 6, 2014 in Altruisme, Solidaritat

Captura de pantalla 2014-10-31 a les 15.50.33Sabia que havia deixat una vida acomodada a Barcelona per marxar a l’Índia a ajudar a que 40 nens d’un orfandat a punt de tancar no acabessin en mans de màfies. Sabia que amb aquest objectiu inicial va crear l’ONG Sonrisas de Bombay. Sabia que havia escrit diversos llibres, com ara La costurera de Dacca, El poder de las sonrisas i el que vaig tenir el gust de llegir, Sonrisas de Bombay. Sabia que era un enamorat de l’Índia, tot i que aquest enamorament no va ser a primera vista….

Sabia moltes coses del Jaume Sanllorente… però no fou fins que vaig tenir l’oportunitat de conèixe’l en persona, que vaig entendre perquè aquest home havia arribat tan lluny.

Fou al programa  Món Possible de Radio 4, a principis d’octubre passat. L’Olga Rodríguez, conductora del programa, ens havia convocat a ell, a l’Eduard Arruga (President del Banc dels Aliments) i a mi per parlar sobre el concepte de solidaritat i sobre si som o no més solidaris en temps de crisi.

La seva senzillesa i humilitat, la seva mirada còmplice en sentir-nos parlar a l’Eduard i a mi, la seva convicció i fermesa en exposar la seva forma d’entendre la solidaritat… em varen enlluernar i , de seguida, vaig pensar que el privilegi que jo havia tingut compartint una estona amb ell l’havien de tenir altres BACs.

I la humilitat i senzillesa de la que parlava m’ho va posar fàcil per a que acceptés encantat participar en el proper Sopar amb opinió de BarcelonActua.

Si no te’l vols perdre, afanya’t a apuntar-t’hi que les places són limitades!

banner-blog

Gran Recapte de solidaritat

December 4, 2012 in Comunitat solidària, Recapte

Gran Recapte  de Barcelonactua. Foto: Víctor Puig

Foto: Víctor Puig

Sovint, persones que viuen lluny de les nostres terres em pregunten com ens ho fem per tirar endavant en un entorn tan advers com el que estem vivint. La meva resposta sempre és la mateixa: ajudant-nos els uns als altres, a través de la solidaritat, l’empatia i la sensibilitat en vers els qui pateixen i tenint sempre present que tots som potencialment vulnerables.

A BarcelonActua ja fa un any que, malgrat la negativitat que ens envolta, seguim endavant amb aquests valors com a bandera. Valors que es transmeten a diari a través de la nostra particular taula rodona que anomenem  “àgora”. Un espai ple de sensibilitat i humanitat. Un punt de trobada entre persones que creiem que un món millor, al marge d’ideologies i religions, és possible.

Però el que més ens agrada és quan aquest espai íntim que ja és de tots nosaltres surt al carrer i actua. Actua cada dijous, donant menjar a quasi un centenar de persones en situació d’extrema vulnerabilitat, actua quan TV3 organitza una Marató per la pobresa, venent globus Rambles avall durant tot un matí, actua quan, després d’una desproporcionada pujada de l’IVA del material escolar la gent de BarcelonActua es mobilitza per ajudar als pares i mares amb dificultats. I tants i tants exemples… El darrer? La gran implicació de la nostra família en el Gran Recapte, organitzat pel Banc dels Aliments, del passat 1 de Desembre.

Fou commovedor veure l’allau de persones que ens vàrem aplegar a la Plaça de Catalunya per donar un cop de mà a les persones que pitjor ho estan passant. No importava si veníem de lluny, si som pensionistes i amb prou feina arribem a final de mes, si estem a l’atur i ja no cobrem el subsidi, si patim una malaltia que no ens permet estar molt de temps de peu, si portem dins una pena immensa per la pèrdua d’un ésser estimat, si a primera hora de la tarda teníem una reunió fora de Barcelona, si som tímids i ens fan respecte les multituds, si ja tenim una certa edat i portar pes no ens convé…

Res d’això va impedir que aquell matí de desembre, amb temperatures excessivament baixes pel que Barcelona ens té acostumats, desenes de persones decidíssim mostrar la nostra solidaritat amb els que més pateixen. Perquè ens importa el que passa al nostre voltant, perquè tenim la necessitat d’implicar-nos i perquè sabem que si no ho fem nosaltres, la societat civil, no ho farà ningú per nosaltres…

Un cop més, família, hem demostrat que la nostra solidaritat no té límits i que, duta a terme de forma conjunta i grupal, l’efecte es multiplica. Ara ja no hi ha qui ens aturi, i ara sabem que, junts, ens en sortirem.

Gràcies a tot@s per aquell matí tan especial i gràcies a tot@s per formar part d’aquesta gran família solidària.

Uneix-te